02/10/2018

Manifest

Impulsem les primeres jornades de formació i debat per una República Feminista i LGBTI amb l’objectiu d’aprofundir en qüestions determinants per posar-nos les ulleres liles en l’exercici del dret a l’autodeterminació del nostre poble i en el model de República que volem construir.

Mentre el moviment feminista omplia els carrers durant la inacabada transició per la conquesta de drets bàsics com el divorci, l’avortament i el reconeixement de les violències i la lluita per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere denunciava lleis retrògrades com la de “perillositat i rehabilitació social” i la “d’escàndol públic”, set homes tancats a un despatx redactaven una constitució que oblidava la meitat de la població. Un pacte entre elits que forjava les cadenes del règim del 78 en forma de falses llibertats i ens condemnava a la precarietat i a l’oblit d’una democràcia “modèlica”.

Però no vam lluitar tant per quedar-nos a mitges. República és nom de dona, de bollera, de trans, de marica i de desviada i, malgrat les petites victòries guanyades des de la lluita i la desobediència civil, és a hores d’ara la nostra garantia de ruptura amb aquell fosc règim feixista que torna a projectar les seves ombres a les institucions i als carrers.

L’any passat vam tocar la ruptura amb la punta dels dits. Un any més tard, les dones estem patint la part més crua de la repressió de la deriva autoritària d’un estat demofòbic. Sí, en la presó i l’exili les dones patim una doble discriminació i invisibilització, també en la quotidianitat de totes les represaliades anònimes i de les seves famílies. Per això, aquestes jornades volen ser també un homenatge a elles. A la Carme Forcadell. A la Dolors Bassa. A la Marta Rovira. A l’Anna Gabriel. A la Mireia Boya. A la Meritxell Serret. A la Clara Ponsatí. A la Ramona Barrufet. A la Tamara Carrasco. A la Montse Venturós. I a tantes més que heu posat el cos per la llibertat i la democràcia plena, per l’autodeterminació i la dignitat. Per canviar-ho tot.

Volem la República perquè tornin a casa, però la volem feminista i amb tots els drets. Ens preocupa un govern que no desenvolupa la llei d’igualtat ni la llei contra la LGBTIfòbia. Ens preocupa la presentació d’un Consell de la República sense dones. Ens preocupa que la mirada feminista i LGBTI es tracti com un apartat sectorial en la lluita d’alliberament nacional del nostre país quan l’hauria d’impregnar de forma transversal, si realment volem que la República canviï les nostres vides, que capgiri realment aquest trosset de món que habitem.

És de tot això que volem parlar els propers 22 i 23 de febrer a Cornellà del Llobregat. De drets laborals amb perspectiva feminista, de coeducació, de com construir un sistema sanitari que tingui en compte a les dones i les persones trans. D’avançar cap una  societat on  les persones seropositives no estiguin  estigmatitzades. D’alternatives feministes al sistema econòmic actual que ens condemna a dobles i triples jornades de feina, visibles i invisibles, a la pobresa amb rostre de dona. De les geografies de la nostra sexualitat que no encaixa amb la norma, de com de dolorós és haver de marxar del poble per poder ser tal com ets. De violències. Que ens apallissen a les persones LGBTI. Que ens maten per ser dones. Que ens maten per desviar-nos del seu patró. I de lluita. De com el feminisme i la lluita LGBTI poden ser garantia de ruptura o lluites assimilades pel sistema. El mateix sistema que ens vol callades, que ens vol a casa, lluny de places i carrers, lluny de la ruptura amb el règim del 78. I tants temes que ens quedaran al tinter…

Perquè tenim clar que el feminisme i l’alliberament LGBTI i la ruptura amb l’Estat espanyol han d’anar de la mà i hem de persistir dia a dia en aquesta idea a tots els racons on estenem les nostres batalles quotidianes. Que no caigui en l’oblit davant cap jugada mestra. Són precisament aquestes lluites les que ens han ensenyat que només desobeint les lleis que sabem injustes podem guanyar la nostra llibertat. Que la retòrica queda lluny d’un canvi verdader. Aprenem del llegat de milers de lluitadores. Perquè és només sumant el potencial de totes les lluites per l’alliberament de les persones que podem ser moltes més i tombar el règim del 78.

Estirem dels fils liles, rojos i roses de la història i  reteixim el camí cap a una República Catalana que ens faci lliures a totes.